19/05/11

Avui han exposat els següents temes:

• QUAN ES PERD LA LLENGUA

S'ha parlat de la situació actual del català de què és el què es pot fer les persones i de què perdem les persones, les comunitats, etc quan es perd una llengua. La importància de transmetre la llengua. 

L'exposició ha estat clara, una mica estàtica i el joc m'agradat molt.

• APRENDRE LLENGÜES, COMPRENDRE CULTURES

L'exposició m'agradat bastant, estava preparada i els jocs ha estat divertits i amens.Els conceptes m'han quedat clars i han ficat exemples per reforçar els coneixements explicats.

• EL DRET A PARLAR

Els conceptes han estat explicats però no he entès més la majoria. Però sí que he entès es que Els Manlleus són paraules que per entrar en contacte amb altres llengües s'acaven adoptat a la pròpia llengüa però amb significats diferents. Han ficat dos vídeos que han estat bastant be.

05/05/11

Avui han començat les exposicions dels diferents treballs grupals. Han exposats els temes següents:

• BENEDICCIÓ DE BABEL

L'exposició ha estat bastant normaleta, no m'ha agradat gaire. He aprés que un idiolecte es un dialecte personal i que les parallengües és lo que comuniquen de manera inconscient sense adonar-nos. S'han definit termes com llengües minoritàries, majoritàries i minoritzades, i a més definicions.

El joc al principi semblava que seria molt bo ja que estava molt preparat, però a la fí, no hem semblava que fos molt productiu. A més a més crec que no han tingut en compte que hi havia més grups per exposar i no han controlat res el temps d'exposició.

• CADA LLENGUA ÉS UN MÓN

S'ha parlat del significat que cada cultura pot donar als diferents mots (verbs, animals, parts del cos,...). Ha estat bastant amena, i el grup ha exposat el tema bastant be encara que es notava molt quí ho havia preparat.

El joc de cançons típiques eivissenques ha estat be.

• LA LLEI DEL SILENCI

El terme on més s'ha aprofundit ha set en llengües minoritàries. Han fet una descripció del que defineix l'UNESCO  sobre els diferents graus de perill d'una llengua. El joc no m'agradat, crec que no estava molt preparat

22/04/11

Hem tingut que llegir un monogràfic sobre llengües, ètnies i culturesa l'enseyament. El conjunt de textos parla sobre les reflexions i les teories sobre els factors que incideixen en l'aprenentatge de llengües. Ens parlen de que l'escola igualitària ha de constribuir a acostar les distancies entre l'alumne i el seu entorn. Si es tracta d'un nouvingut, s'ha intentar que s'integrin de forma adient a la Comunitar d'acollida i aquest ha de tenir un bon desenvolupament de la llengua d'origen i garantir un adequat aprenentatge de les altres llengües.

ORIOL GUASH

Ens parla de que el plurillingüisme està creixent dins les societats occidentals i per tant s'ha de plantejar les necessitats de l'ensenyament de les llengües. La complexitat lingüística fa que es tenguin que revisar la planificació i metodologia de l'escola en el tractament de les llengües. 

Els objectius d'ensenyament i aprenentatge de les llengües s'haurien de diversificar, tenir un curriculum obert que permeti la diversificació de continguts i d'objectius.

IGNASI VILA

Ens dona orientacions per fer possible l'aprenentatge de les llengües de l'escola i el tractament de la pròpia llengua,

L'autoimatge positiva i una bona autoestima són difícils d'aconseguir en una persona extrangera si es sent rebutjada i creu que no aporta res a la comunitat que li reb. Per tant, es tan important per la seva integració que aprenguin la llengua com l'existència d'actituds de les persones autòctones positives. 

LLUÏSA RANCÉ

Aquesta autora ens dona orientacions per facilitar al professorat una didàctica que afavoreixi l'ensenyament-aprenentatge del català en relació a l'alumnat d'incorporació tardana. S'entén com alumnes d'incorporació tardana els nouvinguts que s'incorporen al sistema educatiu de Catalunya a partir dels vuit anys i desconeixen la llengua de relació i d'aprenentatge. Tots aquests alumnes necessiten adaptar-se a la nova situació i ser capaces de comunicar-se amb els altres i es imprescindible que se sentin acollits.

MIREIA VALLS

Ens parla del funcionament de les classes de català dirigides a alumnes d'incorporació tardana de llengües no romàniques.

Cal tenir en compte que bona part dels joves que arriben son pluriculturals, poden tenir una procedència urbana o rural. Es normal que els joves no escolaritzats els costi comportar-se a l'aula i comprendre el funcionament d'un centre docent. A nivell de religió, no s'han d'establir relacions directes entre nacionalitat i religió pel diferent origen dels alumnes. En quant a la llengua la majoria d'alumnes són bilingües, en específic la matèria de llengua catalana la part oral es tan important com la escrita, l'alumne és un subjecte actiu.

Dins una mateixa classe s'hi ha diversos alumnes d'incorporació tardana, el professor ha de saber fer diferents estratègies adaptades als diferents alumnes. 

"La llengua s'aprèn tant amb el cor com amb la raó"

QUE HE APRÉS?

S'ha de reflexionar sobre el nostre sistema educatiu i veure quines modificacions necessita. En referencia als nouvinguts, s'ha de tenir informació sobre els infants (nom, edat, historial acadèmic, llengua familiar i llengües que conèix, data d'arribada i d'incorporació al centre i els aspectes propis culturals, entre altres.
Tenim que plantejar l'ensenayment-aprenentatge a partir de les necessitats, interessos i motivacions dels alumnes. Les activitats proposades han d'estar relacionades amb els interessos dels nens  així incrementaran les seves motivacions.

16/04/11

L'article  de Juli Palou - Monserrat Fons va sobre les actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals i multilingües.

Recull una sèrie d'estudis que s'han fet amb l'objectiu de trobar la millor forma possible d'aprenentatge i a l'ús de la pròpia llengua del país. Es centra en el paper dels docents ja que aquest són que dins al sistema educatiu, acompanyen i vetllen per unes bone relacions socials i afectives acompanyats d'intercanvi lingüístic.Els docents han de trobar la manera de gestionar els conflictes que poden generar la diversitat de l'aula.

Davant l'arriba dels nouvingut existeix el dilema de ficar-los dins o fora de la classe:

• Dins: poden aturar el ritme de la classe i ells es poden perdre
• Fora: pot afectar a les seves relacions interpersonals i ser aïllats pels companys

Alguns opten per l'opció intemitja coordinant les relacions entre l'aula conjunta i l'aula d'acollida, fer una coeducació.

Per altra banda, moltes vegades es pensa que quan arriben els nouvinguts arriben els es més fàcil aprendre castellà que català. Davant d'això els docents han d'establir relacions entre les llengües dels nouvinguts i la llengua de l'escola.

Com a conclusió, es mostren orientacions per com abordar la complexa situació de multiculturalitat i multilingüisme. Els docents han de crear una xarca de col.laboració entre els centres i crear una relació entre alumnes i les seves families. Per tal d'afavorir la convivència i el benestar afectiu dels alumnes. 

14/04/2011

Artur Noguerol, hem comentat un article seu a classe, i he fet un resum i anàlisis personal.

L’article fa referencia a un debat que va sorgir entre el Ministeri amb el Pla LIC, on s’assenyalen el paper de l’escola en l’ensenayment de les diverses llengües.

A la societat actual hi ha diferents desigualtats socials, econòmiques i culturals, canvis en les relacions socials. S’ha d’atendre a la complexitat i prendre consciencia de les diferents qüestions que hi sorgueixen en la comunitat educativa. L’acció educativa s’ha de extendre a la diversitat de la comunitat, per això l’importancia d’una bona coordinació dels centres educatius i la comunitat en general. Els centres ha de ser oberts i aceptar als altres, sense discriminacions; per això es necessita un model de societat obert, democràtic i respectuos amb els drets de les minories.

El Pla LIC preten aconseguir un bon aprenentatge de la llengua donant una bona acollida e integració del alumnat al centre amb un bon vincle afectiu,

I el Consell d’Europa té com objectiu central el desenvolupament de la competència plurilingüe i pluricultural lo que exigeix per part dels professors  una major consciència de la diversitat lingüística i cultural. És donen quatre eixos per intentar donar resposta a la diversitat de les llengües i cultures:

-         Necessitat de considerar totes les àrees lingüístiques del curriculum, es a dir, integrar les llengües

-         Aprendre la llengua a través del curriculum

-         Intercomprensió de les llengües on s’hauria d’aprofitarels avantatges que de la seva comparació i contrast es deriven.

-         La consciència lingüística i l’obertura a les diferents llengües

Amb això els alumnes desenvolupen capacitats i actituds positives respecte als fets lingüístics. El que es vol és desenvolupar la cultura lingüística i l’acceptació i comprensió del món on vivim.

REFLEXIÓ PERSONAL

En la meva opinió des de l’escola s’ha de prendre consciència de la diversitat i que això és un aspecte positiu per que dona un enriqueixement personal per a tots. S’ha d’involucrar al màxim als professors e incloure la llengua en totes les àrees de l’escola.

JULI PALOU – MONTSERRAT FONS, en quant a aquest article no ens ha donat temps de fer-ho a classe.

07 / 04 / 2011

Hem destacats els aspectes positius de la xerrada de na Iolanda Bonet que són:

-          Tot el centre s'ha d'implicar en l'acolliment dels nouvinguts, no només els adults sinó, també els altres infants.

-          Passes del procés d’Acollida

-          Mostra de la nostra llengua i cultura, i ells de la seva propia.

-          Va explicar moltes anècdotes i curiositats

-          Els canvis que han fet des de fa un parell d’anys fins avui en el proces d’acollida.

-          L’exposició va ser molt real i ordenada

-          Material de suport que va ajudar a la comprensió

Hem continuat amb el llibre L'acollida de Francesc Carbonell hem parlant sobre la primera part del llibre:

-          Les actituds: s’ha de tenir una actitud humana intrínseca per dura a terme aquest procés, ha de ser més una actitud més que un protocol, encara que aquest és important.

-          En el procés d'acollida, com ja hem dit, ha d'estar implicada tota la comunitat no pot ser només cosa d'una persona.

-          Per tenir èxit en l’acollida cal de:

o       Gaudir amb el tracte amb les persones

o       Acceptar a les persones tal com són, no n'hi ha prou de tolerar-los.

-          Per part dels educadors:

o       Actitud oberta i no de bloquejar-se davant certes coses.

o       Capacitat d’improvisació

o       Assumir el possible error

o       Evitar el paternalisme vers el nouvingut, no fer-lo depenent de l’educador.

El que s’apren és del que llavors es pot parlar

La diversitat enriqueix?

La diversitat enriqueix si és interactiva però no si es formen guetos i les cultures no interactuen. L'interesant és l'interculturalitat no la multiculturalitat.

31 / 03/ 2011

 

Hem tingut el plaer de rebre a na Iolanda Bonet (mediadora de secundària) per introduir-nos en el fabulós món de l’acolliment. Ens ha parlat de l’acolliment lingüístic i cultural. Entenem per nouvinguts als nens en edat escolar que vénen de fora de l’Estat Espanyol. Cada vegada hi ha més immigració de molts països diferents.

Ens ha explicat com seria un acolliment normal, primer una entrevista amb la família (si fos necessari hauria un intèrpret). Se’ls assigna una escola propera al seu domicili i mediador/a els fa una entrevista.

El mediador truca al futur professor del nen, li dona dades sobre aquest i concerten una cita amb la família i el mestre on es fa la presentació del professorat i de les instal·lacions.

Una vegada integrat dins l’escola el mestre haurà d’ensenyar els costums i normes del centre, a més a més tindrà el suport del coordinador del PALIC.

S’ha d’intentar al màxima facilitar l’incorporació dels nouvinguts i té que ser un treball de tot el centre no només del professor tutor.

Ens ha portat material del aula, diccionaris de moltes llengües,... tot per facilitar la seva integració. Un centre acollidor es un centre de portes obertes.

Ha estat un sessió força interessant on ha hagut molts d’exemples, ha respost a les nostres preguntes, ha donat links per trobar més informacions,...

24 / 03 / 2011

 

Hem començat la sessió d’avui fent un resum de la visita de Bernat Joan. Les idees positives que s’han extret han set:

-          conscienciació de la pèrdua de l’eivissenc

-          evitar la fragmentació del català

-          qui vol aprendre, aprèn

La propera sessió vindrà na Iolanda Bonet que ens presenta el PALIC (Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural). Per això avui en fet una introducció i explicació del què és. És un programa adreçat als nouvinguts, introducció a la nostra llengua i cultura. El llibre l’Acollida de Francesc Carbonell ens explica que l’acollida te unes certes característiques que són:

-          Garantir la igualtat en les competències instrumentals bàsiques

-          Fomentar l’autonomia de tots els ciutadans

-          Té que ser més que una actitud

-          Implicar a tota la societat

-          No només tolerar, sinó també acceptar

-          Actitud oberta i generosa del que acull

El que he après és a donar la importància que pertoca a tot lo relacionat amb l’acolliment, què és bastant complicat i cal fer tot el possible per facilitar als nouvinguts l’arribada a una nova cultura i llengua.

17 / 03 / 2011

Avui ens ha visitat en Bernat Joan i Marí, sociolingüista que hem treballat durant unes quantes classes.

Vui dir que va ser el meu professor a primer i segon de batxillerat a l’institut de Santa Maria, i tinc un bon record d’ell, encara que continua sent caparrut com ja ho era abans.

Ens ha respost a totes les preguntes que ens havien sorgit amb la lectura del seu llibre, i m’ha fet reflexionar moltíssim sobre molts aspectes.

Per començar, la importància de les actituds personals per voler aprendre, si tu vols aprendre, aprens. S’ha de tenir actituds lingüístiques positives, que ens motivin a aprendre una llengua. La voluntat es bàsica per tenir èxit en aquesta aventura

La situació sociolingüística d’Eivissa es molt difícil, fa mig segle l’illa era monolingüe (de parla catalana), diglòssica (castella pels aspectes formals), preturistica i preindustrial.

El turisme de l’illa duu molts moviments de la població i això genera una situació lingüística complexa. En el cas de Formentera, a l’estiu el 70% de la població es de parla italiana, i això vol dir que es la llengua oficial. Increïble.

Els Països Catalans es una terminologia inventada a l’any 1984, és bastant jove aquest terme i ja està donant molta controvèrsia.

A la pregunta de perquè no s’ha consolidat la normalització del català? La resposta ha set bastant oberta i només ha dit que aquestos processos portant bastant de temps a fer-se i només es porten tres dècades.

Tant el català com el castellà estan imposats? SI, tots dos estan imposats, ja que sinó ens ho imposessin ens estarien privant d’una riquesa cultural, ens estarien discriminant.

La situació a Eivissa de la llengua és feble, els nens des de ben petits ja tenen prejudicis ja que existeixen una sèrie de conflictes amb la llengua.

A quina edat és recomanable que els nens aprenguin llengües? Als dos o tres anys el nen ha de tenir una estructura sòlida d’una llengua i pot començar a aprendre altres.

Ha estat una sessió molt enriquidora i aprofitable, m’agradat molt.

10 / 03 / 2011

 

Avui, hem acabat amb la lectura de Bernat Joan i Marí. S’ha estat comentant les normes d'ús de la llengua, que són unes normes no escrites que estan molt arrelades a la societat.

L'ús social d'una llengua és molt important, en el cas de la llengua catalana, ha guanyat tant espais com prestigi dins la societat en l'àmbit formal però en l'àmbit informal continua dominant l'espanyol. La consolidació del registre estàndard d'una llengua és important per a garantir la seva supervivència i el català està dins d'aquesta consolidació.

Hi ha tres models lingüístics a Europa:

• Models lingüístics igualitaris. Es dona quan tenim diversitat de llengües, i totes gaudeixen d'un reconeixement similar, en igualtat de condicions. Es dona a Bèlgica i a Suïssa.
• Models lingüístics desigualitaris sense reconeixement de la diversitat on hi ha una pluralitat lingüística, però l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i nega l'existència de totes les altres. Es dona a Grècia.
• Models lingüístics desigualitaris amb reconeixement de la diversitat. L'Estat reconeix la diversitat lingüística i cultural en el seu propi si, nega l'existència de totes les altres. Es dona a Espanya.

Secessionisme o divisió lingüística: es dona quan la comunitat lingüística es troba en una situació de feblesa on la consciència nacional i lingüística és més baixa. Hi ha llengües per l'ús normal i per això són considerades com una unitat, i a les altres el contrari. 

Prejudicis lingüístics que existeixen entre la població catalanoparlant d'Eivissa i els dels castellanoparlants

-          En el cas del catalanoparlants: tenen a veure amb la consideració negativa de la pròpia llengua, la seva utilitat, funcionalitat, importància, àmbit geogràfic, etc.

-          En el cas dels castellanoparlants: són l'autoodi i el xovisme lingüístic imperialista que considera que la pròpia llengua és superior, més apta, més bona, més estètica...En conclusió, millor que l’altra en tots els aspectes.

El que he après amb la classe d’avui es que son les normes d'ús i el seu àmbit, el seccesionisme, el models lingüístics d’Europa, els prejudicis lingüístics,…

La conclusió que he tret de la classe d’avui es que un part determinada de la població ha volgut fer una divisió de la llengua “divide i vencerás”, amb lo qual s’ha aconseguit que la majoria de la gent tingui un rebuig vers l’altra llengua, la llengua que s’usa al costat de la principal, amb l’únic objectiu de reduir l'espai geogràfic d'aquesta llengua.

Totes les llengües són iguals en importància, ens proporcionen riquesa cultural i ens ajuden a comunicar-nos entre naltros.

Bernat Marí i Joan, Català normalitzat en un món multilingüe

Hi ha que realitzar 10 preguntes amb la seva corresponent resposta que hagui tret amb la lectura del llibre.

1. En qué es pareixen els essers humans i les llengües?

Tant les llengües com els essers humans neixen, creixen, es desenvolupen i es moren.

2. De qué depen el futur de la llengua catalana?

El futur de la llengua catalana depen fonamentalment de quina llengua adoptin com a llengua d’intercomunicació pública (i entre el diferents grups llingüísitcs) les persones nouvingudes al nostre país.

3. Quin es el propòsit  de la Unió Europea?

Entre els seus propòsits està que els ciutadans europeus parin la seva llengua propia i dues llengües més, entre les que es parlen dins els territoris de la Unió. El objectiu es que el euopeus siguin almenys trilingües.

4. Què és el català?

El català és una llengua romànica parlada a quatre estats diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia), que compta amb la major part del territori dins l’Estat Espanyol. Els territoris on es parla la llengua catalana són la Catalunya nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent (a l’Aragó), el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer (a Sardenya). El català és la llengua d’un territori relativament extens, però que només compta amb una minúscula part independent (Andorra)

5. Què són les llengues minoritàries?

Son llengües parlades amb normalitat dins la propia comunitat lingüística, que marquen un àmbit lingüístic comú i que són transmeses generacionalment. Compten sovint amb una literatura important i ocupen àmbits públics i formals. Però, malgrat totes aquestes característiques no constitueixen un instrument lingüístic que permeti de fer totes les funcions i abastar tots els usos dins la propia societat.

6.    Quins models de normalització lingüística tenim?

Tenim el model jacobí i el model igualitari.

El model jacobí és un model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s’hi parli només una llengua. Dins d’aquest model hi ha diverses situacions que van des d’aquelles que no amaguen gens ni mica aquest propòsit, fina a aquells estats que teòricament defensen la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l’assimilació.

De l’altra banda, a les antípodes del model jacobí, hi trobem el model lingüístic igualitari, és a dir, el d’aquells estats que no tenen una llengua com a pròpia, sinó que diverses llengües són pròpies i oficials.

7. Quina es la diferencia entre les llengües normalitzades i les llengües minoritàries?

Les llengües normalitzades permeten desenvolupar l’activitat quotidiana de qualsevol persona, tant a nivell formal com informal.

Les llengües minoritàries corresponen a minories nacional desplaçades com les que són pròpies de comunitats que es troben en fase de residualització nacional, malgrat totes les seves característiques no constitueixen un instrument lingüístic que permeti de fer totes les funcions i abastar tots els usos dins la propia societat.

8.    Cóm podem defensar els nostres drets com a comunitat lingüística?

Per defensar els nostres drets, trobem cinc trets importants que poden guiar-nos:

-         Cal fixar-nos en aquells que han aconseguit la plena normalitat lingüística.

-         Cal ser coherents en les nostres reivindicacions: l’Estat espanyol no demana l’oficialitat plena de totes les llengües del territori, però tampoc no es conforma amb el fet que no siguin oficials, demana la pseudooficialitat del gallec, el basc i el català/valencià.

-         Hi ha que tenir clar que la plena oficialitat del català no crearà un efecte dominó.

-         L’excepcionalitat crea malentesos: donat el fet que molts parlamentaristes usen l’espanyol, són considerats com hispanoparlants.

-         La dignificació del català depèn dels dirigents catalanoparlants: s’ha de mostrar la situació excepcional de la llengua catalana..

9.  Quines són les eines que han promogut desde la Secretaria de Política Lingüística del Govern de Catalunya per poder millorar l’aprenentatge de la llengua catalana?

Aquestes eines són

o       OPTIMOT és un portal web que permet consultar gran quantitat de recursos en línea (traductors i correctors automàtics, diccionaris i reculls terminològics, etc), a més ofereix un sistema de consultes lingüístiques automatitzat que facilita la resolució de consultes a través d’un cercador d’informació, i també ofereix una adreça de correu electrònic i un número de telèfon que els permet fer les consultes de manera personalitzada.

o       Servei de Traducció Automàtica: que pretén cobrir les necessitats de traducció automàtica que tenen els diferents departaments de govern i oferir un servei gratuït de traducció automàtica per a les empreses i la ciutadania, amb funcionalitats bàsiques.

o       Curs de Català en línia: consisteix en un curs inscrit en un entorn virtual vehiculat a través d’internet, on l’objectiu final és que l’alumne aprengui a usar la llengua, que aprengui a comunicar-s’hi.

o       Voluntariat per la Llengua: és un projecte de participació lingüística que posa en contacte persones que tenen coneixements bàsics d’aquesta llengua i que volen adquirir seguretat amb persones que utilitzen habitualment el català.

10. Quina es la llengua d’intercanvi a nivell universal?

És el anglès. Es la llengua de la globalització, la més coneguda del món. Es un vehicle de comunicació a nivell internacional molt potent. A Estonia, Letonia o Lituània no s’adopta l’anglés com a llengua de comunicació internacional perquè existeixi cap tipus de pressió exterior que operi en aquest sentit, sinó, perquè així ho decideixen lliurement els representants democràticament elegits d’aquelles societats.

03/03/2011

Països Catalans: s’usa per denominar el conjunt de territoris de parla catalana, és el terme s’utilitza per parlar d’una comunitat lingüística.

Nacionalismes  grans: solen ser els que més mal fan a la societat, ja que tenen el poder d’influir negativament en la gent, provocant determinats comportaments perjudicials per al manteniment d’altres llengües.

Sociolingüística a l’aula

-         Interllengua: llengua de comunicació internacional. Quin seria el model lingüístic ideal per a la futura Europa unida sería un model que garantís la intercomunicació entre tots els europeus i el manteniment de totes les llengües de la comunitat, juntament amb el màxim de democràcia lingüística

Conflicte lingüístic: es va imposar durant la dictadura espanyola, no totes las zones on es parla cátala es troben en conflicte, sino que la llengua està molt arrelada i el nouvinguts s’integran sense cap dificultad.

24/02/2011

Sociolingüística a l’aula de Bernat Joan i Marí.

Aquest lllibre ens serveix de guía per tractar els diferents conceptes com bilingüisme unilateral, normalitzación lingüística, monolingüe,...

Així doncs podem dir que:

-          Bilingüisme unilateral: llengua que es considera de contacte que no és la pròpia. Un exemple es dona quan un castellanoparlant es troba dins un grup que parli en català, intentarà parlar-ho encara que no conegui la llengua.

-          Monolingüe: defensen parlar una sola llengua

-          Unilingüe: només parlen una llengua

-          Normalització: ens referim al procés pel qual en un territori determinat s’intenta compensar una situació lingüística anòmala, el problema surgeix quan la llengua no coincideix amb la propia de l’Estat.

-          Bilingüisme equilibrat: constitueix una situació  transitòria, ja sigui entre un unilingüisme i un nou unilingüisme.

-          Diglòssia: és la situació en que hi ha dues llengües, considerant-ne una d’apta per als usos formals i informals, i l’altra només per als informals

 A Eivissa tenim un biingüisme unidireccional, ja que la llengua d’integració de la societat nouvinguda és l’espanyol. Hi ha un gran nombre d’individus diglòssics, hi ha molts d’individus que consideren que l’espanyol és una llengua més apta que el català.

17/02/2011

L’eivissenc és català o el català és eivissenc?

Després de debatre hem arribat a la conclusió de que l’eivissenc és català, de que el andalús es castellà, i així succesivament.

Despres de aclarir-nos amb qué és català, espanyol, andalús,... Hem fet un mapa conceptual on apareixen tots els termes i conceptes per guiar-nos en el transcurs de l’assignatura

Així dons, la llengua té nom, situació geogràfica concreta; pertany a un grup i té els seus propis elements constitutius, totes les llengües es poden estudiar des de la lingüística (sons, forma i sintaxi) i la sociolingüística (relació de la llengua amb la societat),

Sociolingüística a l’aula, es un un text d’en Bernat Joan i Marí que tracta els diferents tipus de bilingüisme: familiar, instrumental, integrador o cultural. Els defensor dels bilingüisme ho són per mantenir el seu privilegi de romandre unilingües, en canvi, els vertaders bilingües, solen defensar el contrari.

10/02/2011

Aquest dia va ser el primer contacte amb la assignatura, Aprenentatge de les Llengües en Contextos Multilingües.  La professora Helena Alvarado ens ha demanat fer un quadern de Bitácora amb el qual fer un seguiment de l’assignatura i reflexió del que em treballat durant la classe.

S’han treballat dos text, un d’en Bernat Joan i Mari (que va ser el meu profesor de 1r i 2n de Batxillerat en el Institud de Santa Maria) i un altre d’Isidor Marí

El text de Bernat Joan i Mari, Ecolingüístes, ens parla de l’existencia de personas que estan disposades a treballar per mantenir la diversitat lingüística. Ens explixa que hem de ser conscient de l’importància de les llengües i haver de mantenir-les. Avui en dia es parlen moltes i diferents llengües, unes amb possibilitats de desaparéixer i altres molt arrelades. Cada cop que es perd una llegua es perd un mitjà de comunicació, una manera de veure el món, una cultura,... es perd molt més que una llengua i no ens adonam .

El text de Isidor Marí, Quina és la nostra pròpia llengua?, (extracte de "La nostra pròpia veu") l’autor ens parla del diferents noms que  pot arrivar a rebre el català, depenent del lloc concret on ens trobem. Existeixen molt de prejudicis i tenim que tenir clar que el diferents dialectes del català, son català. Així com el eivissenc, mallorquí, menorquí, etc. la llengua que parlem tots és la llengua catalana.