Avui, hem acabat amb la lectura de Bernat Joan i Marí. S’ha estat comentant les normes d'ús de la llengua, que són unes normes no escrites que estan molt arrelades a la societat.
L'ús social d'una llengua és molt important, en el cas de la llengua catalana, ha guanyat tant espais com prestigi dins la societat en l'àmbit formal però en l'àmbit informal continua dominant l'espanyol. La consolidació del registre estàndard d'una llengua és important per a garantir la seva supervivència i el català està dins d'aquesta consolidació.
Hi ha tres models lingüístics a Europa:
- Models lingüístics igualitaris. Es dona quan tenim diversitat de llengües, i totes gaudeixen d'un reconeixement similar, en igualtat de condicions. Es dona a Bèlgica i a Suïssa.
- Models lingüístics desigualitaris sense reconeixement de la diversitat on hi ha una pluralitat lingüística, però l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i nega l'existència de totes les altres. Es dona a Grècia.
- Models lingüístics desigualitaris amb reconeixement de la diversitat. L'Estat reconeix la diversitat lingüística i cultural en el seu propi si, nega l'existència de totes les altres. Es dona a Espanya.
Secessionisme o divisió lingüística: es dona quan la comunitat lingüística es troba en una situació de feblesa on la consciència nacional i lingüística és més baixa. Hi ha llengües per l'ús normal i per això són considerades com una unitat, i a les altres el contrari.
Prejudicis lingüístics que existeixen entre la població catalanoparlant d'Eivissa i els dels castellanoparlants
- En el cas del catalanoparlants: tenen a veure amb la consideració negativa de la pròpia llengua, la seva utilitat, funcionalitat, importància, àmbit geogràfic, etc.
- En el cas dels castellanoparlants: són l'autoodi i el xovisme lingüístic imperialista que considera que la pròpia llengua és superior, més apta, més bona, més estètica...En conclusió, millor que l’altra en tots els aspectes.
El que he après amb la classe d’avui es que son les normes d'ús i el seu àmbit, el seccesionisme, el models lingüístics d’Europa, els prejudicis lingüístics,…
La conclusió que he tret de la classe d’avui es que un part determinada de la població ha volgut fer una divisió de la llengua “divide i vencerás”, amb lo qual s’ha aconseguit que la majoria de la gent tingui un rebuig vers l’altra llengua, la llengua que s’usa al costat de la principal, amb l’únic objectiu de reduir l'espai geogràfic d'aquesta llengua.
Totes les llengües són iguals en importància, ens proporcionen riquesa cultural i ens ajuden a comunicar-nos entre naltros.
No hay comentarios:
Publicar un comentario