17 / 03 / 2011

Avui ens ha visitat en Bernat Joan i Marí, sociolingüista que hem treballat durant unes quantes classes.

Vui dir que va ser el meu professor a primer i segon de batxillerat a l’institut de Santa Maria, i tinc un bon record d’ell, encara que continua sent caparrut com ja ho era abans.

Ens ha respost a totes les preguntes que ens havien sorgit amb la lectura del seu llibre, i m’ha fet reflexionar moltíssim sobre molts aspectes.

Per començar, la importància de les actituds personals per voler aprendre, si tu vols aprendre, aprens. S’ha de tenir actituds lingüístiques positives, que ens motivin a aprendre una llengua. La voluntat es bàsica per tenir èxit en aquesta aventura

La situació sociolingüística d’Eivissa es molt difícil, fa mig segle l’illa era monolingüe (de parla catalana), diglòssica (castella pels aspectes formals), preturistica i preindustrial.

El turisme de l’illa duu molts moviments de la població i això genera una situació lingüística complexa. En el cas de Formentera, a l’estiu el 70% de la població es de parla italiana, i això vol dir que es la llengua oficial. Increïble.

Els Països Catalans es una terminologia inventada a l’any 1984, és bastant jove aquest terme i ja està donant molta controvèrsia.

A la pregunta de perquè no s’ha consolidat la normalització del català? La resposta ha set bastant oberta i només ha dit que aquestos processos portant bastant de temps a fer-se i només es porten tres dècades.

Tant el català com el castellà estan imposats? SI, tots dos estan imposats, ja que sinó ens ho imposessin ens estarien privant d’una riquesa cultural, ens estarien discriminant.

La situació a Eivissa de la llengua és feble, els nens des de ben petits ja tenen prejudicis ja que existeixen una sèrie de conflictes amb la llengua.

A quina edat és recomanable que els nens aprenguin llengües? Als dos o tres anys el nen ha de tenir una estructura sòlida d’una llengua i pot començar a aprendre altres.

Ha estat una sessió molt enriquidora i aprofitable, m’agradat molt.