Hi ha que realitzar 10 preguntes amb la seva corresponent resposta que hagui tret amb la lectura del llibre.
- En qué es pareixen els essers humans i les llengües?
Tant les llengües com els essers humans neixen, creixen, es desenvolupen i es moren.
- De qué depen el futur de la llengua catalana?
El futur de la llengua catalana depen fonamentalment de quina llengua adoptin com a llengua d’intercomunicació pública (i entre el diferents grups llingüísitcs) les persones nouvingudes al nostre país.
- Quin es el propòsit de la Unió Europea?
Entre els seus propòsits està que els ciutadans europeus parin la seva llengua propia i dues llengües més, entre les que es parlen dins els territoris de la Unió. El objectiu es que el euopeus siguin almenys trilingües.
- Què és el català?
El català és una llengua romànica parlada a quatre estats diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia), que compta amb la major part del territori dins l’Estat Espanyol. Els territoris on es parla la llengua catalana són la Catalunya nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent (a l’Aragó), el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer (a Sardenya). El català és la llengua d’un territori relativament extens, però que només compta amb una minúscula part independent (Andorra)
- Què són les llengues minoritàries?
Son llengües parlades amb normalitat dins la propia comunitat lingüística, que marquen un àmbit lingüístic comú i que són transmeses generacionalment. Compten sovint amb una literatura important i ocupen àmbits públics i formals. Però, malgrat totes aquestes característiques no constitueixen un instrument lingüístic que permeti de fer totes les funcions i abastar tots els usos dins la propia societat.
6. Quins models de normalització lingüística tenim?
Tenim el model jacobí i el model igualitari.
El model jacobí és un model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s’hi parli només una llengua. Dins d’aquest model hi ha diverses situacions que van des d’aquelles que no amaguen gens ni mica aquest propòsit, fina a aquells estats que teòricament defensen la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l’assimilació.
De l’altra banda, a les antípodes del model jacobí, hi trobem el model lingüístic igualitari, és a dir, el d’aquells estats que no tenen una llengua com a pròpia, sinó que diverses llengües són pròpies i oficials.
- Quina es la diferencia entre les llengües normalitzades i les llengües minoritàries?
Les llengües normalitzades permeten desenvolupar l’activitat quotidiana de qualsevol persona, tant a nivell formal com informal.
Les llengües minoritàries corresponen a minories nacional desplaçades com les que són pròpies de comunitats que es troben en fase de residualització nacional, malgrat totes les seves característiques no constitueixen un instrument lingüístic que permeti de fer totes les funcions i abastar tots els usos dins la propia societat.
8. Cóm podem defensar els nostres drets com a comunitat lingüística?
Per defensar els nostres drets, trobem cinc trets importants que poden guiar-nos:
- Cal fixar-nos en aquells que han aconseguit la plena normalitat lingüística.
- Cal ser coherents en les nostres reivindicacions: l’Estat espanyol no demana l’oficialitat plena de totes les llengües del territori, però tampoc no es conforma amb el fet que no siguin oficials, demana la pseudooficialitat del gallec, el basc i el català/valencià.
- Hi ha que tenir clar que la plena oficialitat del català no crearà un efecte dominó.
- L’excepcionalitat crea malentesos: donat el fet que molts parlamentaristes usen l’espanyol, són considerats com hispanoparlants.
- La dignificació del català depèn dels dirigents catalanoparlants: s’ha de mostrar la situació excepcional de la llengua catalana..
- Quines són les eines que han promogut desde la Secretaria de Política Lingüística del Govern de Catalunya per poder millorar l’aprenentatge de la llengua catalana?
Aquestes eines són
o OPTIMOT és un portal web que permet consultar gran quantitat de recursos en línea (traductors i correctors automàtics, diccionaris i reculls terminològics, etc), a més ofereix un sistema de consultes lingüístiques automatitzat que facilita la resolució de consultes a través d’un cercador d’informació, i també ofereix una adreça de correu electrònic i un número de telèfon que els permet fer les consultes de manera personalitzada.
o Servei de Traducció Automàtica: que pretén cobrir les necessitats de traducció automàtica que tenen els diferents departaments de govern i oferir un servei gratuït de traducció automàtica per a les empreses i la ciutadania, amb funcionalitats bàsiques.
o Curs de Català en línia: consisteix en un curs inscrit en un entorn virtual vehiculat a través d’internet, on l’objectiu final és que l’alumne aprengui a usar la llengua, que aprengui a comunicar-s’hi.
o Voluntariat per la Llengua: és un projecte de participació lingüística que posa en contacte persones que tenen coneixements bàsics d’aquesta llengua i que volen adquirir seguretat amb persones que utilitzen habitualment el català.
- Quina es la llengua d’intercanvi a nivell universal?
És el anglès. Es la llengua de la globalització, la més coneguda del món. Es un vehicle de comunicació a nivell internacional molt potent. A Estonia, Letonia o Lituània no s’adopta l’anglés com a llengua de comunicació internacional perquè existeixi cap tipus de pressió exterior que operi en aquest sentit, sinó, perquè així ho decideixen lliurement els representants democràticament elegits d’aquelles societats.
