jueves, 24 de marzo de 2011

24 / 03 / 2011

 

Hem començat la sessió d’avui fent un resum de la visita de Bernat Joan. Les idees positives que s’han extret han set:
-          conscienciació de la pèrdua de l’eivissenc
-          evitar la fragmentació del català
-          qui vol aprendre, aprèn

La propera sessió vindrà na Iolanda Bonet que ens presenta el PALIC (Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural). Per això avui en fet una introducció i explicació del què és. És un programa adreçat als nouvinguts, introducció a la nostra llengua i cultura. El llibre l’Acollida de Francesc Carbonell ens explica que l’acollida te unes certes característiques que són:
-          Garantir la igualtat en les competències instrumentals bàsiques
-          Fomentar l’autonomia de tots els ciutadans
-          Té que ser més que una actitud
-          Implicar a tota la societat
-          No només tolerar, sinó també acceptar
-          Actitud oberta i generosa del que acull

El que he après és a donar la importància que pertoca a tot lo relacionat amb l’acolliment, què és bastant complicat i cal fer tot el possible per facilitar als nouvinguts l’arribada a una nova cultura i llengua.



viernes, 18 de marzo de 2011

17 / 03 / 2011

Avui ens ha visitat en Bernat Joan i Marí, sociolingüista que hem treballat durant unes quantes classes.

Vui dir que va ser el meu professor a primer i segon de batxillerat a l’institut de Santa Maria, i tinc un bon record d’ell, encara que continua sent caparrut com ja ho era abans.

Ens ha respost a totes les preguntes que ens havien sorgit amb la lectura del seu llibre, i m’ha fet reflexionar moltíssim sobre molts aspectes.

Per començar, la importància de les actituds personals per voler aprendre, si tu vols aprendre, aprens. S’ha de tenir actituds lingüístiques positives, que ens motivin a aprendre una llengua. La voluntat es bàsica per tenir èxit en aquesta aventura

La situació sociolingüística d’Eivissa es molt difícil, fa mig segle l’illa era monolingüe (de parla catalana), diglòssica (castella pels aspectes formals), preturistica i preindustrial.
El turisme de l’illa duu molts moviments de la població i això genera una situació lingüística complexa. En el cas de Formentera, a l’estiu el 70% de la població es de parla italiana, i això vol dir que es la llengua oficial. Increïble.

Els Països Catalans es una terminologia inventada a l’any 1984, és bastant jove aquest terme i ja està donant molta controvèrsia.


A la pregunta de perquè no s’ha consolidat la normalització del català? La resposta ha set bastant oberta i només ha dit que aquestos processos portant bastant de temps a fer-se i només es porten tres dècades.

Tant el català com el castellà estan imposats? SI, tots dos estan imposats, ja que sinó ens ho imposessin ens estarien privant d’una riquesa cultural, ens estarien discriminant.

La situació a Eivissa de la llengua és feble, els nens des de ben petits ja tenen prejudicis ja que existeixen una sèrie de conflictes amb la llengua.

A quina edat és recomanable que els nens aprenguin llengües? Als dos o tres anys el nen ha de tenir una estructura sòlida d’una llengua i pot començar a aprendre altres.

Ha estat una sessió molt enriquidora i aprofitable, m’agradat molt.

viernes, 11 de marzo de 2011

10 / 03 / 2011

 

Avui, hem acabat amb la lectura de Bernat Joan i Marí. S’ha estat comentant les normes d'ús de la llengua, que són unes normes no escrites que estan molt arrelades a la societat.
L'ús social d'una llengua és molt important, en el cas de la llengua catalana, ha guanyat tant espais com prestigi dins la societat en l'àmbit formal però en l'àmbit informal continua dominant l'espanyol. La consolidació del registre estàndard d'una llengua és important per a garantir la seva supervivència i el català està dins d'aquesta consolidació.

Hi ha tres models lingüístics a Europa:
  • Models lingüístics igualitaris. Es dona quan tenim diversitat de llengües, i totes gaudeixen d'un reconeixement similar, en igualtat de condicions. Es dona a Bèlgica i a Suïssa.
  • Models lingüístics desigualitaris sense reconeixement de la diversitat on hi ha una pluralitat lingüística, però l'Estat només reconeix una llengua com a pròpia i nega l'existència de totes les altres. Es dona a Grècia.
  • Models lingüístics desigualitaris amb reconeixement de la diversitat. L'Estat reconeix la diversitat lingüística i cultural en el seu propi si, nega l'existència de totes les altres. Es dona a Espanya.
Secessionisme o divisió lingüística: es dona quan la comunitat lingüística es troba en una situació de feblesa on la consciència nacional i lingüística és més baixa. Hi ha llengües per l'ús normal i per això són considerades com una unitat, i a les altres el contrari. 

Prejudicis lingüístics que existeixen entre la població catalanoparlant d'Eivissa i els dels castellanoparlants
-          En el cas del catalanoparlants: tenen a veure amb la consideració negativa de la pròpia llengua, la seva utilitat, funcionalitat, importància, àmbit geogràfic, etc.
-          En el cas dels castellanoparlants: són l'autoodi i el xovisme lingüístic imperialista que considera que la pròpia llengua és superior, més apta, més bona, més estètica...En conclusió, millor que l’altra en tots els aspectes.

El que he après amb la classe d’avui es que son les normes d'ús i el seu àmbit, el seccesionisme, el models lingüístics d’Europa, els prejudicis lingüístics,…


La conclusió que he tret de la classe d’avui es que un part determinada de la població ha volgut fer una divisió de la llengua “divide i vencerás”, amb lo qual s’ha aconseguit que la majoria de la gent tingui un rebuig vers l’altra llengua, la llengua que s’usa al costat de la principal, amb l’únic objectiu de reduir l'espai geogràfic d'aquesta llengua.
Totes les llengües són iguals en importància, ens proporcionen riquesa cultural i ens ajuden a comunicar-nos entre naltros.

miércoles, 9 de marzo de 2011

Bernat Marí i Joan, Català normalitzat en un món multilingüe

Hi ha que realitzar 10 preguntes amb la seva corresponent resposta que hagui tret amb la lectura del llibre.

  1. En qué es pareixen els essers humans i les llengües?

Tant les llengües com els essers humans neixen, creixen, es desenvolupen i es moren.

  1. De qué depen el futur de la llengua catalana?

El futur de la llengua catalana depen fonamentalment de quina llengua adoptin com a llengua d’intercomunicació pública (i entre el diferents grups llingüísitcs) les persones nouvingudes al nostre país.

  1. Quin es el propòsit  de la Unió Europea?

Entre els seus propòsits està que els ciutadans europeus parin la seva llengua propia i dues llengües més, entre les que es parlen dins els territoris de la Unió. El objectiu es que el euopeus siguin almenys trilingües.

  1. Què és el català?

El català és una llengua romànica parlada a quatre estats diferents: França, Andorra, Espanya i Itàlia), que compta amb la major part del territori dins l’Estat Espanyol. Els territoris on es parla la llengua catalana són la Catalunya nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent (a l’Aragó), el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer (a Sardenya). El català és la llengua d’un territori relativament extens, però que només compta amb una minúscula part independent (Andorra)

  1. Què són les llengues minoritàries?

Son llengües parlades amb normalitat dins la propia comunitat lingüística, que marquen un àmbit lingüístic comú i que són transmeses generacionalment. Compten sovint amb una literatura important i ocupen àmbits públics i formals. Però, malgrat totes aquestes característiques no constitueixen un instrument lingüístic que permeti de fer totes les funcions i abastar tots els usos dins la propia societat.

6.    Quins models de normalització lingüística tenim?

Tenim el model jacobí i el model igualitari.
El model jacobí és un model de política lingüística tendent a aconseguir que a cada estat s’hi parli només una llengua. Dins d’aquest model hi ha diverses situacions que van des d’aquelles que no amaguen gens ni mica aquest propòsit, fina a aquells estats que teòricament defensen la pluralitat però que en realitat fan una política tendent a l’assimilació.
De l’altra banda, a les antípodes del model jacobí, hi trobem el model lingüístic igualitari, és a dir, el d’aquells estats que no tenen una llengua com a pròpia, sinó que diverses llengües són pròpies i oficials.

  1. Quina es la diferencia entre les llengües normalitzades i les llengües minoritàries?

Les llengües normalitzades permeten desenvolupar l’activitat quotidiana de qualsevol persona, tant a nivell formal com informal.
Les llengües minoritàries corresponen a minories nacional desplaçades com les que són pròpies de comunitats que es troben en fase de residualització nacional, malgrat totes les seves característiques no constitueixen un instrument lingüístic que permeti de fer totes les funcions i abastar tots els usos dins la propia societat.

8.    Cóm podem defensar els nostres drets com a comunitat lingüística?

Per defensar els nostres drets, trobem cinc trets importants que poden guiar-nos:
-         Cal fixar-nos en aquells que han aconseguit la plena normalitat lingüística.
-         Cal ser coherents en les nostres reivindicacions: l’Estat espanyol no demana l’oficialitat plena de totes les llengües del territori, però tampoc no es conforma amb el fet que no siguin oficials, demana la pseudooficialitat del gallec, el basc i el català/valencià.
-         Hi ha que tenir clar que la plena oficialitat del català no crearà un efecte dominó.
-         L’excepcionalitat crea malentesos: donat el fet que molts parlamentaristes usen l’espanyol, són considerats com hispanoparlants.
-         La dignificació del català depèn dels dirigents catalanoparlants: s’ha de mostrar la situació excepcional de la llengua catalana..

  1.  Quines són les eines que han promogut desde la Secretaria de Política Lingüística del Govern de Catalunya per poder millorar l’aprenentatge de la llengua catalana?

Aquestes eines són
o       OPTIMOT és un portal web que permet consultar gran quantitat de recursos en línea (traductors i correctors automàtics, diccionaris i reculls terminològics, etc), a més ofereix un sistema de consultes lingüístiques automatitzat que facilita la resolució de consultes a través d’un cercador d’informació, i també ofereix una adreça de correu electrònic i un número de telèfon que els permet fer les consultes de manera personalitzada.
o       Servei de Traducció Automàtica: que pretén cobrir les necessitats de traducció automàtica que tenen els diferents departaments de govern i oferir un servei gratuït de traducció automàtica per a les empreses i la ciutadania, amb funcionalitats bàsiques.
o       Curs de Català en línia: consisteix en un curs inscrit en un entorn virtual vehiculat a través d’internet, on l’objectiu final és que l’alumne aprengui a usar la llengua, que aprengui a comunicar-s’hi.
o       Voluntariat per la Llengua: és un projecte de participació lingüística que posa en contacte persones que tenen coneixements bàsics d’aquesta llengua i que volen adquirir seguretat amb persones que utilitzen habitualment el català.

  1. Quina es la llengua d’intercanvi a nivell universal?

És el anglès. Es la llengua de la globalització, la més coneguda del món. Es un vehicle de comunicació a nivell internacional molt potent. A Estonia, Letonia o Lituània no s’adopta l’anglés com a llengua de comunicació internacional perquè existeixi cap tipus de pressió exterior que operi en aquest sentit, sinó, perquè així ho decideixen lliurement els representants democràticament elegits d’aquelles societats.

viernes, 4 de marzo de 2011

03/03/2011

Països Catalans: s’usa per denominar el conjunt de territoris de parla catalana, és el terme s’utilitza per parlar d’una comunitat lingüística.

Nacionalismes  grans: solen ser els que més mal fan a la societat, ja que tenen el poder d’influir negativament en la gent, provocant determinats comportaments perjudicials per al manteniment d’altres llengües.

Sociolingüística a l’aula

-         Interllengua: llengua de comunicació internacional. Quin seria el model lingüístic ideal per a la futura Europa unida sería un model que garantís la intercomunicació entre tots els europeus i el manteniment de totes les llengües de la comunitat, juntament amb el màxim de democràcia lingüística

Conflicte lingüístic: es va imposar durant la dictadura espanyola, no totes las zones on es parla cátala es troben en conflicte, sino que la llengua està molt arrelada i el nouvinguts s’integran sense cap dificultad.