domingo, 27 de febrero de 2011

24/02/2011

Sociolingüística a l’aula de Bernat Joan i Marí.
Aquest lllibre ens serveix de guía per tractar els diferents conceptes com bilingüisme unilateral, normalitzación lingüística, monolingüe,...
Així doncs podem dir que:
-          Bilingüisme unilateral: llengua que es considera de contacte que no és la pròpia. Un exemple es dona quan un castellanoparlant es troba dins un grup que parli en català, intentarà parlar-ho encara que no conegui la llengua.
-          Monolingüe: defensen parlar una sola llengua
-          Unilingüe: només parlen una llengua
-          Normalització: ens referim al procés pel qual en un territori determinat s’intenta compensar una situació lingüística anòmala, el problema surgeix quan la llengua no coincideix amb la propia de l’Estat.
-          Bilingüisme equilibrat: constitueix una situació  transitòria, ja sigui entre un unilingüisme i un nou unilingüisme.
-          Diglòssia: és la situació en que hi ha dues llengües, considerant-ne una d’apta per als usos formals i informals, i l’altra només per als informals

 A Eivissa tenim un biingüisme unidireccional, ja que la llengua d’integració de la societat nouvinguda és l’espanyol. Hi ha un gran nombre d’individus diglòssics, hi ha molts d’individus que consideren que l’espanyol és una llengua més apta que el català.



sábado, 19 de febrero de 2011

17/02/2011

L’eivissenc és català o el català és eivissenc?

Després de debatre hem arribat a la conclusió de que l’eivissenc és català, de que el andalús es castellà, i així succesivament.

Despres de aclarir-nos amb qué és català, espanyol, andalús,... Hem fet un mapa conceptual on apareixen tots els termes i conceptes per guiar-nos en el transcurs de l’assignatura

Així dons, la llengua té nom, situació geogràfica concreta; pertany a un grup i té els seus propis elements constitutius, totes les llengües es poden estudiar des de la lingüística (sons, forma i sintaxi) i la sociolingüística (relació de la llengua amb la societat),

Sociolingüística a l’aula, es un un text d’en Bernat Joan i Marí que tracta els diferents tipus de bilingüisme: familiar, instrumental, integrador o cultural. Els defensor dels bilingüisme ho són per mantenir el seu privilegi de romandre unilingües, en canvi, els vertaders bilingües, solen defensar el contrari.


sábado, 12 de febrero de 2011

10/02/2011

Aquest dia va ser el primer contacte amb la assignatura, Aprenentatge de les Llengües en Contextos Multilingües.  La professora Helena Alvarado ens ha demanat fer un quadern de Bitácora amb el qual fer un seguiment de l’assignatura i reflexió del que em treballat durant la classe.
S’han treballat dos text, un d’en Bernat Joan i Mari (que va ser el meu profesor de 1r i 2n de Batxillerat en el Institud de Santa Maria) i un altre d’Isidor Marí
El text de Bernat Joan i Mari, Ecolingüístes, ens parla de l’existencia de personas que estan disposades a treballar per mantenir la diversitat lingüística. Ens explixa que hem de ser conscient de l’importància de les llengües i haver de mantenir-les. Avui en dia es parlen moltes i diferents llengües, unes amb possibilitats de desaparéixer i altres molt arrelades. Cada cop que es perd una llegua es perd un mitjà de comunicació, una manera de veure el món, una cultura,... es perd molt més que una llengua i no ens adonam .
El text de Isidor Marí, Quina és la nostra pròpia llengua?, (extracte de "La nostra pròpia veu") l’autor ens parla del diferents noms que  pot arrivar a rebre el català, depenent del lloc concret on ens trobem. Existeixen molt de prejudicis i tenim que tenir clar que el diferents dialectes del català, son català. Així com el eivissenc, mallorquí, menorquí, etc. la llengua que parlem tots és la llengua catalana.